IV- Metodologia de la comunicació digital. Pas a pas, 1: Immersió i entorn. B.

Si en l’entrada anterior vàrem veure com l’equip de wordweb afrontava la immersió i el coneixement d’un projecte que partia de zero, en aquest cas veiem un projecte de re-conceptualització d’un web ja existent.

B. El cas de la revisió d’un web existent

El procés en el cas de refer un web ja existent conceptualment és el mateix, però ens trobarem diferències en la manera d’abordar-lo.

Per explicar-ho partirem del cas que continguts i funcionalitats han de ser els mateixos que les del web ja existent i que el què cal és millorar-los.

En aquest cas no tindrà sentit avaluar noves funcionalitats, però si que pot tenir sentit veure com ho resolt la competència, per tal de trobar opcions de millora.

Ara bé, per estudiar les opcions de millora caldrà fer un estudi d’usabilitat. L’estudi d’usabilitat el podem el podem abordar des de dues perspectives no excloents:

a) Anàlisi expert o avaluació heurística 
b) Test d'usabilitat 


a) Anàlisi expert

Captura d’un problema de maquetació

L’anàlisi heurístic té especial sentit, quan nosaltres no hem intervingut en el web inicial, ja que d’haver participat, inevitablement tenim la visió contaminada.

Com és lògic, l’anàlisi expert té un cost més reduït que el test d’usuaris, lo que el fa especialment útil quan “el projecte” no es pot permetre el test.

Val la pena ser exahustius ja que si fem la revisió a fons tindrem molta més seguretat a l'hora de proposar solucions. 

Sempre que vulguem fer un test recomanem fer també l’anàlisi ja que en servirà per completar i matissar aspectes del resultat ofert pels usuaris.

Els resultats els haurem de creuar amb la resta de la informació i de manera molt especial amb els condicionats tecnològics, ja que ens podem trobar que una solució no sigui possible si, per exemple, té un cost in-assumible.

b) Test d’usuaris

Per fer un test d’usuaris hem de seleccionar un grup significatiu però reduït per enfrontar-los al web que volem analitzar. Un grup de 8 a 10 persones acostuma a ser una bona mida. Recordem la regla del 80/100 comentada en l’entrada anterior.

Un usuari comentant la interfície

Reproduir un entorn natural de treball pot ajudar a que el comportament dels usuaris no quedi influït per l'excepcionalitat de la situació.

Haurem de preparar una sèrie de preguntes per tal que els usuaris facin les accions de manera natural i puguem veure com s’encallen o com ho resolen.

Per poder-ho analitzar posteriorment gravarem tant el moviment del cursor com les seves reaccions.

No cal dir que el seu comportament ens donarà molta informació dels problemes que després haurem de saber analitzar i convertir en propostes de millora.

 

Tant al fer el test com l’anàlisi no hem de perdre mai de vista els objectius del client i els destinataris del projecte. Fer-ho sense tenir-ho en compte ens pot fer esbiaixar el resultat.

Aquesta informació serà el punt de partida per a la re-conceptualització del web.

Propera entrada

A la propera entrada parlarem de la conceptualització: Arquitectura de la informació i disseny de la interacció. 

Entrades anteriors de la sèrie: Metodologia de la comunicació digital

I- Esquema conceptual

II- Procés metodològic

III- Pas a pas, 1: Immersió i entorn. 1a part


Entrades relacionades

- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?

- Vull un web ben fet

- Tota la sèrie: Com escriure a Internet

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 

La personalització dels continguts, un ideal no sempre assolible

Recentment hem llegit diversos articles al voltant de la necessitat de personalitzar els continguts per cada xarxa social i fins i tot, per a cada comunitat de Google+

És cert que en la mesura que personalitzem el contingut, en funció de les característiques de cada entorn, més fàcil serà que arribi als nostres destinataris.

Aquest principi és igualment cert pel què fa als dispositius, no llegim de la mateixa manera en una pantalla d’ordinador que en un mòbil, una tauleta o una tv.

Per tant, si realment volem arribar als usuaris, convindrà que els continguts estiguin personalitzats per a cada públic i situació.

Fins aquí el món ideal, però si ets una PIME i no pots contractar els recursos per què et facin aquest treball d’orfebreria fina, i et trobes que no pots arribar a tot, hauràs d’aprendre a prioritzar, això sí, cuidant que la teva decisió no converteixi la teu esforç de promoció en promoció negativa.

Així, si has de fer una entradeta personalitzada per a diverses comunitats de Google+, busca les que són d’un mateix tema i que tinguin personalitat semblant i aprofita’t-en.

Si has de fer un web sigues especialment sintètic al redactar els continguts per tal que, quan es llegeixin des d’un smartphone, el contingut encara funcioni.

Però no prenguis la decisió sense tenir en compte les conseqüències. Trobar aquesta mena d’estratègies, et faran la vida més fàcil i et poden permetre arribar a qui t’interessa i disposar del temps per treballar en altres aspectes del teu negoci. El que és segur és que és millor no fer, que fer massa malament.

Ser conscient de les teves limitacions i evitar voler arribar a on no pots, t’ha d’ajudar a aconseguir els millors resultats possibles.    

Entrades relacionades

Un text ben treballat és imprescindible per aconseguir un web usable

I- Com escriure a Internet: recomanacions bàsiques

I- Necessitem un web nou. Per on comencem?

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 

III- Metodologia de la comunicació digital. Pas 1: Immersió i entorn. (A)

Abordem el procés metodològic pas a pas, després de centrar els criteris metodològics de la comunicació digital, explicant com, l’equip de wordweb, enfronta la immersió i el coneixement de l’entorn.

A. El cas d'un projecte nou en el que es parteix de zero

L’objectiu és entendre les necessitats del projecte a realitzar i acabar concretant el llistat de continguts i funcionalitats que haurà de incloure per tal de poder donar-li forma.

Hem de conèixer quines són les línies estratègiques del client i concretar-les en una estratègia específica de projecte.

Hem de saber molt bé qui són els destinataris (com són, com es comporten, quina expertesa tenen davant de l’ordinador, etc.) i quines són les seves expectatives i necessitats per poder-los donar resposta.

Hem de conèixer com resol la competència problemàtiques similars, per poder detectar punts forts i punts febles, oportunitats i riscos.

Hem de saber com es prepara l'Organització que impulsa el projecte per poder donar-li resposta.

Si ja està decidida la tecnologia, hem de conèixer que ens permet i què ens impedeix, per tal que les solucions que proposem puguin dur-se terme en el termini i el cost previst.

Cal no perdre mai de vista que objectius del client i necessitats de l’usuari són les guies que han de marcar tot el projecte i que la resta de informació ha de servir per poder-hi donar resposta.

Hi ha diverses maneres d’assolir aquest coneixement. Destaquem alguns exemples:

a) Entrevistes a usuaris

- Entrevistes a usuaris interns per conèixer les necessitats de l’organització.

- Entrevistes a usuaris finals per conèixer expectatives i necessitats.

Les entrevistes han d’estar ben preparades per evitar que es converteixin en una carta als reis, ja que en tal cas no ens serviran al projecte i a més generarem unes expectatives que després no podrem complir.

Hi ha moltes tècniques que ajuden a fer una entrevista productiva, una d'elles és el cardsorting.

Desplagament de post-it 

Cal que la mostra d’usuaris a entrevistar sigui representativa i que els grups no siguin massa amplis (8 a 12 persones).

No hem de sobredimensionar el nombre entrevistes, també en aquest cas funciona la regla del 80/100, en que per assolir el 80 cal un esforç raonable i en canvi per assolir el 20 restant, l’esforç es multiplica exponencialment i correm el risc de quedar infoxicats.

b) Competència

Hem de veure com resol situacions similars la competència directa i alguns webs d'altres móns que puguin ser exemplars.

Fragment d’exemple de comparativa

La comparativa ens servirà tant per analitzar continguts i funcionalitats que fan servir tercers per tal de veure si són d’interès pel projecte, com per veure com resolen funcionalitats i continguts concrets per tal de trobar la millor solució.

Quan detectem què fan servir tercers, també detectarem què no fan servir, la suma d’aquestes dues informacions ens ha de servir per detectar oportunitats, ara bé que la competència no abordi una funcionalitat concreta ens pot indicar una oportunitat o bé una amenaça (pot ser que no hi sigui per què no ha funcionat).

Les conclusions d’aquesta comparativa ens serà de gran ajuda per preparar les entrevistes als usuaris i poder veure si les seves necessitats concorden amb les nostres previsions.

c) Selecció de continguts i funcionalitats

Quan obrim la definició del projecte a tercers ens trobem que hem de decidir -d’entre totes les funcionalitats que poden tenir sentit- quines són les que han de desenvolupar-se i quines han de quedar a la nevera.

Fragment d’exemple. Taula per comparar funcionalitats

Per tal de fer la selecció amb un criteri objectivable és recomanable confrontar les diverses funcionalitats per la seva aportació als objectius del client i a les necessitats dels usuaris en front del cost de desenvolupament i manteniment.

Sembla clar que entre dues funcionalitats de valor similar, la que té menys impacte econòmic ha de ser la que es dugui a terme.  

Aquest procediment ens ajudarà a quadrar el llistat definitiu de funcionalitats i continguts a desenvolupar respecte el pressupost i el termini pel desenvolupament.

Aquest procés per què tingui èxit s’ha de dur a terme col·laborant estretament amb l’equip del client.

Evidentment, no tots els projectes demanen aquest procés, moltes vegades el client sap el què vol i simplement hem de matisar per ajustar-lo als objectius i usuaris, altres vegades el projecte és prou obvi i per tant les funcionalitats en són conseqüència directe, però en projectes complexos, aquest procediment ens serà de gran ajuda per donar en el clau.

Propera entrada

A la propera entrada parlarem del primer punt del procés: Immersió i anàlisi de l’entorn, en el cas d’un projecte que aborda un web existent.

Entrades anteriors de la sèrie: Metodologia de la comunicació digital

I- Esquema conceptual

II- Procés metodològic

Entrades relacionades

- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?

- Vull un web ben fet

- Tota la sèrie: Com escriure a Internet

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME